El terme Passivhaus, casa passiva en alemany, fa referència a una arquitectura que, a través del seu disseny, aprofita l’energia i climatologia del seu entorn per a obtenir unes condicions de confort a l’interior de l’edifici sense la necessitat d’utilitzar sistemes actius de climatització.
Aquests edificis es caracteritzen per tenir una implantació i orientació que permeten aconseguir que el sol sigui la principal font de calefacció. La resta d’energia necessària per a la climatització es pot cobrir fàcilment amb sistemes de captació d’energies renovables i un consum energètic molt reduït, arribant a uns estalvis entorn al 70-80% respecte un edifici convencional de finals del s.XX.
Per assolir aquests objectius, hi ha 6 conceptes que cal considerar i implementar des de les fases més inicials d’un projecte arquitectònic.
1- Aïllament tèrmic òptim
Els edificis necessiten aïllar-se tèrmicament de l’ambient exterior per tal de poder oferir confort als seus usuaris. Generalment, un edifici passiu disposa de més aïllament en els seus tancaments exteriors (envolupant tèrmica) que un de convencional, superant el que exigeix la normativa actual.
2- Fusteries d’altes prestacions
De res serviria tenir una façana molt ben aïllada si no disposem de les finestres d’altes prestacions que ens assegurin estanqueïtat i protecció tèrmica.
Mitjançant marcs i vidres amb transmitàncies tèrmiques molt baixes aconseguim que en els punts més febles de l’envolupant no es perdi tanta energia. D’altra banda, els vidres també es configuren per controlar la quantitat de radiació solar que deixen passar cap a l’interior, assolint un major control en el sobreescalfament de l’edifici durant l’estiu.
3- Absència de ponts tèrmics
Un pont tèrmic és un punt singular en l’envolupant tèrmica de l’edifici, ja sigui per la seva geometria o per canvis en la seva composició. Aquesta singularitat provoca que el flux d’energia sigui superior al de la resta de l’envolupant i, per tant, serà un lloc per on perdem calor a l’hivern o guanyem calor a l’estiu. El disseny passiu busca minimitzar aquests ponts tèrmics i mesurar-los per assegurar que la pèrdua energètica és la mínima possible.
4- Alta hermeticitat a l’aire
Un factor a causa del qual es perd molta energia en edificis convencionals són les infiltracions d’aire, és a dir, punts per on l’aire de l’exterior entra cap a l’interior fent que l’energia que hem fet servir per climatitzar es vagi perdent paulatinament. És per això que els edificis passius busquen tenir una envolupant molt hermètica, de manera que aquestes infiltracions siguin mínimes.
Per comprovar l’hermeticitat, es realitza un test Blower Door, una prova que, mitjançant un ventilador instal·lat a la porta d’accés a l’edifici, genera una diferència de pressió de 50 Pascals (Pa) entre l’interior i l’exterior i mesura el volum d’aire que està insuflant en comparació amb el volum d’aire interior.
Aquesta relació de volums es mesura en renovacions d’aire per hora (ren/h). En edificis passius, l’hermeticitat sol estar entorn a les 0,6 ren/h, mentre que en edificis convencionals aquesta hermeticitat sol estar entre 6 i 10 ren/h, és a dir, al voltant de 10 vegades més infiltracions d’aire, amb la pèrdua energètica que comporta.
5- Ventilació mecànica amb recuperador de calor
Tot i que l’envolupant sigui molt hermètica, per tal de garantir un ambient saludable a l’interior, l’aire s’ha de renovar, és a dir, hem d’expulsar l’aire viciat cap a l’exterior i introduir aire fresc a l’interior.
Per tal de poder fer aquesta renovació sense perdre l’energia que s’ha fet servir per climatitzar, la ventilació dels espais interiors es realitza mitjançant un sistema de ventilació mecànica amb recuperador de calor. Aquest sistema ens permet passar part de l’energia de l’aire interior viciat a l’aire fresc que introduïm a l’edifici sense que es barregin. Per exemple, si l’aire interior es troba a 20ºC i l’exterior a 5ºC, l’aire que expulsem escalfarà l’aire fresc que estem introduint, fent que arribi a l’interior de l’habitatge a una temperatura entorn als 17ºC.
Aquest sistema sol estar en funcionament les 24h del dia, fet que permet, al mateix temps, tenir un aire interior amb concentracions saludables de CO2 encara que l’edifici es trobi en una gran ciutat. A més, la instal·lació disposa de filtres que eviten l’entrada de contaminació, pols, polen i altres partícules en suspensió.
6- Protecció solar
En territoris com el de Catalunya o l’estat espanyol, és important dissenyar correctament els elements de protecció solar. Sense ells, l’edifici s’hauria de refrigerar contínuament durant l’època estival degut a que la radiació solar escalfaria l’interior i l’envolupant tèrmica ben aïllada no deixaria dissipar aquesta calor. Les estratègies de protecció solar han d’evitar l’entrada del sol al llarg de l’estiu i deixar-lo entrar a l’interior de l’habitatge durant l’hivern per tal d’aprofitar-ne la seva aportació de calor.
Certificació Passivhaus
La certificació Passivhaus neix a Alemanya l’any 1996 amb la fundació del Passivhaus-Institut. Aquesta entitat és l’encarregada de verificar que un edifici compleix amb les condicions necessàries per obtenir la certificació. El segell Passivhaus garanteix un alt grau de qualitat en la construcció de l’edifici i ens assegura unes elevades prestacions que es traduiran en estalvi energètic, confort i un ambient interior saludable. La tramitació es realitza a través d’una empresa certificadora que fa el seguiment durant la fase de projecte i d’execució al mateix temps que actua com a intermediària amb el Passivhaus-Institut.
Els criteris a complir per obtenir la certificació són els següents:
DEMANDA CALEFACCIO
15 kWh/(m2·any)
DEMANDA REFRIGERACIO
15 kWh/(m2·any)
HERMETICITAT
0,6 ren/h
DEMANDA ENERGIA PRIMARIA
60 kWh/any
eduard@lmdarquitectura.com
615 145 755
Carrer St. Josep 31 – 08202 Sabadell
